8a PERPETUANDO

Per fi, hui ha sigut el dia. Com molts de vosaltres sabeu la tenia apunt desde fa un temps i per unes coses o altres no me l'enduia.

Ha sigut una via que m'ha fet lluitar internament, l'havia deixat un poc de costat, havia tornat a ella, l'havia tornat a deixar. Fins que l'altre dia li vaig fer un pegue en el que el bloc de dalt me va eixir a la primera, va ser quant vaig tindre la sensació que aquesta vegada si.

El pegue de hui ha sigut com de normal, còmode fins el repòs, reposse menys que mai, fàcil fins el pas de carxot, només respire un poc, xape i continue, a partir d'aci a mort, fixant-me molt en els agarres, i bramant, bramant a cada pas. Agafe la pinseta, em deixa pujar el peu, agafe l'ajuda i rebote rapidíssim, en aquest instant un microsegon de dubte, canvíe els peus i agafe el d'eixida, un altre bramit, l'altra ajuda i al bidit que et du a la cadena.

Ara mateix continue en un núvol, gràcies a tots els asseguradors que han passat per eixa via.